Viatge final de curs a Ginebra, 2n Batxillerat.

TOT RECORDANT BONS MOMENTS 

Ara que estem sortint d’aquest sotrac tan inesperat provocat pel coronavirus, volem compartir amb vosaltres uns moments de felicitat. És el nostre últim curs a l’institut i ens reconforta començar a omplir “el pot dels records” amb moments inoblidables.

El dia 25 de febrer els alumnes de 2n de batxillerat ens vam enlairar cap a Ginebra. El Pont du Mont Blanc ens va donar l’entrada al centre històric de la ciutat (la Catedral de Sant Pere, la Casa Tavel, el Mur dels Reformadors, etc) i, en els dies successius, vam fer visites guiades a  l’ONU, al CERN i al Museu de la Creu Roja.

L’ONU ens va impressionar amb les seves sales de reunió immenses. Ens van explicar quin és el seu origen a Ginebra, com funciona l’organització, quin és el seu pressupost i les tasques que duu a terme.

El CERN ens va permetre conèixer la sofisticació dels experiments que es fan per conèixer les partícules que formen la matèria, l’antimatèria, la matèria fosca, saber què va passar després del big bang, misteris de la ciència bàsica dels quals esperem grans avenços en el propers anys. Ens va sorprendre saber que van crear el WWW per facilitar la comunicació entre els seus científics.

El Museu de la Creu i Mitja Lluna Roja ens va fer connectar amb la humanitat. Vam veure el que la Creu Roja ha fet i continua fent, molt discretament a vegades, per tal que totes les persones tinguin garantits els seus drets i la seva dignitat.

També hi va haver temps per a la literatura. Des del parc de la Perla del Llac, vam recordar l’exili de Mercè Rodoreda i vam llegir el fragment del pròleg a Mirall trencat en què se’ns explica l’origen del personatge central de l’obra: Teresa Goday de Valldaura.

Per relaxar-nos una mica, vam travessar el llac Leman amb les mouettes i ens vam poder acostar al famós Jet d’Eau i al punt on el riu Arve desemboca en el Roine.

En definitiva, vam riure, vam aprendre, ens vam meravellar, ens vam perdre, ens vam mullar, vam dinar amb científics, vam veure el futur, vam recordar l’exili, vam reflexionar sobre els drets humans, vam veure nevar, vam “salvar una illa d’un tsunami”, vam jugar a cartes, ens vam ajudar, ens vam descobrir els uns als altres… 

“… però el millor ha sigut poder gaudir del viatge amb els meus companys i riure molt.”

“M’ha impactat l’enorme amabilitat i l’hospitalitat de la gran majoria de la gent.”

“Ahora ya abandonamos el paraíso europeo. Se queda lejos para vivir en nuestras memorias…”

“…va ser com un somni, d’aquells tan i tan efímers que encara es fan més difícils d’oblidar.”