El repte de l’alumnat d’Història de l’Art, 2n Batxillerat.

Per a fer una mica de més ben portar el confinament: l’alumnat de H. Art s’ha proposat cada setmana acostar l’art a casa vostra.

El repte setmanal serà triar una o dues obres que l’alumnat intentarà recrear amb les coses que tingui a casa. També us donarem informació de les obres i us convidarem a fer visites virtuals de caire artístic.

Aquesta setmana «La Noia de la Perla» de Johannes Vermeer i la volta de la capella Sixtina de Michelangelo Buonarroti.

Observar, mirar el que ens envolta escrutant cada detall. Buscar les pistes que ens situen en el temps i en l’espai i descriure-les. Relacionar allò que ja sabem amb el que estem observant i identificar-ne cadascun dels elements per a finalment sotmetre’ls a interpretació és sempre un exercici científic. Però l’art no és una ciència, per això, després d’haver observat, contextualitzat i analitzat l’obra ens podem permetre deixar pas al joc. Aquest joc, que molt sovint és imprescindible per la pròpia funció que té l’art, s’ha de construir sobre els fonaments de les dades que ens proporciona l’obra. Viatjar en el temps i jugar a resseguir els rastres que l’autor ens deixà, conscient o inconscientment, és la mirada didàctica que proposem avui.

Isabel Boj

La noia de la perla

Una fesomia i prou, una noia amb una arrecada, com tantes altres noies que Vermeer va pintar. Hi ha qui ha apuntat que es tractés d’una minyona, però quina minyona hauria posat amb una mostra tan evident de confiança en el seu amo? Hi ha qui diu que potser era una filla de Vermeer, però quin bon cristià posaria un turbant a la seva filla? Tampoc pot ser una clienta per la mateixa raó.

Amb tant poques dades hi ha qui apunta que la noia de la perla mai no va existir. Tantes i tantes vegades observada, coneguda arreu, estudiada, radiografiada, reproduïda mil cops de mil maneres diferents i no va existir? Impossible, la noia de la perla va existir i existeix encara, existeix en el rostre de totes les noies, noies que es giren perquè se senten interpel·lades quan la vida les crida. Noies que amb la mirada ens diuen sóc bellesa, il·lusió, ingenuïtat, alegria, jo sóc la vida mateixa, el passat, el present i el futur.

La perla la identifica, però ella és totes les noies, totes les dones sense nom.

La volta de la capella Sixtina.

La més coneguda de les escenes centrals és la Creació d’Adam. Aquí, Déu, representat com un home madur amb barba blanca, és transportat dins d’un mantell vermell pels àngels i estén la seva mà dreta cap al primer home, Adam, representat com un jove que allarga la mà cap al Creador, un jove que mostra una superba bellesa amb unes formes harmòniques i indolents al començar a prendre vida. Déu, caracteritzat com a pare dóna l’alè de vida al primer home en infondre-li l’ànima, i cada part de la seva anatomia respon lentament i surt de la indolència cap a la vida. Déu actua com un escultor en donar forma a la primera imatge de l’home, a la qual dota de tota la bellesa física i espiritual.

Visita el museu Estatal Hermitage, clica l’enllaç i gaudeix.

https://www.hermitagemuseum.org/wps/portal/hermitage/panorama/virtual_visit/panoramas-m-1/!ut/p/z1/jY9BDoIwEEXPwgHIFATUZa0xiJLGRLF2Q2YjTgKFQGXh6W2MGxeis5vk_Td_QIMCbXCkCi21Bmu3X3RSSs6TYCZYtiiiOeNLnq6zA4tXmwTOL4B9Gc5A_5OfAPS0Pvt1wH0Q9rnIK9Ad2ptP5tqCGqm3d6zLkQayoDo0bY8NDn7jB66T_rTK7c5Z5TFOpSxEKKI3MNGra07qsU8Zcc97Aid38vQ!/dz/d5/L2dBISEvZ0FBIS9nQSEh/?lng=ru